martes, 27 de diciembre de 2011

3ª,4ª i 5ª sessió dels escenaris d'estretègies d'intervenció educativa

Després de 1 mes... tinc temps per dedicar un poc més a aquest bloc que intent dur al dia.


Com us vaig comentar a la meva darrera actualització, a l'assignatura d'estratègies d'intervenció educativa, vam realitzar un disseny innovador d'uns escenaris relacionats amb la temàtica del cafè, duits a la pràctica a l'escola de Francecs d'albranca. Avui us vull mostrar els tres últimes
sessions que van realitzar.

Dur aquest treball a la pràctica ens ha fet veure moltíssimes coses que alhora de programa prèviament mai pots preveure i ens ha donat l'oportunitat de viure i observar comportaments i actituds dels infants que han estat genials, sobretot aquelles actituds que mai ens haguérem imaginat que sorgirien del nostre projecte.

Dir, que fer aquest tipus de treballs és molt enriquidor encara que som conscients que no sempre podem dur tots a la pràctica per les diverses circumstàncies del centres i també el sobre esforç que han de realitzar aquests i també nosaltres. Encara així agraïm la col·laboració dels nombrosos centres que ens donen suport alhora de realitzar aquest tipus de propostes.

Aquí us deixo les darreres sessions!

Bon Nadal!!!!

A estudiar! comença la conta enrere.

jueves, 24 de noviembre de 2011

Una experiència fantàstica!



Aquesta setmana hem començat a posar en pràctica el escenaris dissenyats a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa I. El projecte consisteix en dissenyar quatre escenaris diferents amb el mateix material natural elegit, en el nostre cas, el cafè, i anar canviant en les diferents sessions els materials complementaris i l'organització de l'escenari. A la vegada aquest projecte va complementat amb el projecte d'observació que hem de realitzar a l'assignatura de observació i documentació.

Per tant, hem hagut d'elegir un focus d'observació,(relació dels infants amb el material) i posar-nos en marxa!
Aquesta setmana hem realitzat les dues primeres sessions; aquestes han estat especialment manipulatives, on els infants ha pogut explorar, manipular i experimentar amb els diferents materials que hem posat a la seva disposició.
Els dos dies han estat genials! m'han encantat, ja que poder dedicar-nos exclusivament a observar allò que fan, ésmfantàstic, hem rigut, ens han sorgit imprevists, ens han sorprès....ha estat una experiència molt profitosa i que ens ajudat a veure quina és la realitat d'aquest tipus d'activitats, on el infant tenen total llibertat per emprar i experimentar amb el material.

Us posi un petit collage de les imatges de la primera sessió i ja us posaré més endavant fotografies de la resta de sessions.

lunes, 24 de octubre de 2011

sábado, 15 de octubre de 2011

martes, 7 de junio de 2011

Frederick i el periode d'adaptació






El conte de Frederick, serveix molt per reflexionar sobre la manera de ser d‟un mateix i pensar amb els demés des d‟un punt de vista positiu.
Inicialment, ens va agradar el conte per la manera com explicava els continguts i, les idees que ens sorgien per contar-lo, ja que el conte fa referència i mostra elements molt diversos per tractar la temàtica (olors, colors, sensacions, el poema...).

Arrel d'aquest conte, pretenem tractar el marc teòric del període d‟adaptació quan l‟infant s'incorpora a l'escola a mitjan curs.

Sobre aquest aspecte és del que menys informació i recursos hem trobat per afrontar-ho. Ens hem plantejat que un dels conflicte amb els que ens podem trobar és que el grup-classe no accepti el nouvingut, tant perquè és nou i els subgrups de la classe, que ells mateixos han conformat segons la personalitat que tenen, estan fets, com perquè aquest nen té una manera de ser diferents, que destaca.

El conte de Frederick ens serveix per solucionar aquest problema durant el període d‟adaptació.

El conte està narrat i, en un principi està fet per ser contat sense representació. Nosaltres hem cregut convenient que fos representat amb l‟objectiu que s‟entengui millor, tenint en compte que són alumnes de P3 i com més real sigui la seva explicació millor ho entendran i comprendran.
Per això hem hagut de fer un seguit de variacions per tal d‟adaptar el conte als nostres objectius.

Per introduir el conte, posarem el començament d‟un vídeo trobat per internet sobre el conte de tal manera que els serveixi als alumnes per a contextualitzar el conte dins l‟ambient real on es desenvolupa l‟acció. D‟aquest vídeo, llevarem el volum, ja que el conte està explicat en anglès, però hi afegirem un suport musical per tal de captar la seva atenció i serà la narradora del nostre conte qui s‟encarregarà d‟acompanyar-lo amb l‟explicació que li correspon. A més a més, als infants els agraden molt les pel·lícules amb dibuixos i això els motiva per a escoltar.

A partir d‟aquí el primer que hem fet ha estat pensar com l‟anàvem a contar i quin recurs utilitzaríem, atès que no volíem que el conte fos explicat només per mitjà del vídeo. Pensant també amb la diversitat, consideràvem necessari que hi hagués molt de suport visual. Per aquestes raons hem elaborat unes titelles amb forma de ratolí, que han quedat molt mones, serem nosaltres els personatges del conte, que donarem la veu als ratolins i, a mida que es vagi desenvolupant el conte anirem introduint elements reals que ens ajudaran a per partícips als alumnes.
Suport visual, representació real amb un llenguatge planer que relaciona el que es diu amb accions, fer partícips als alumnes del conte i variació de recursos considerem que són la clau per adaptar el recurs i poder arribar a la diversitat de l‟aula.
Per fer tot això, hem canviat parts específiques del conte, per adaptar-lo als recursos dels que disposem.

En el conte, Frederick, fa referència a una sèrie d‟elements com són els raigs del sol, els colors i les paraules, que introdueix a partir de la frase: „tanqueu els ulls i imagineu-vos...‟ i nosaltres hem cregut que era necessari implicar als infants en tot aquest món emprant més coses que la imaginació.
Per aquest motiu hem substituït aquests elements per altres que puguem tenir físicament i que puguin ser percebuts a través dels sentits per la resta de la classe.

El resultat és:
“Acluqueu els ulls: sentiu la calor dels raigs del sol? (les que no interpreten el personatge de Frederick s’acostaran a les companys que tindran els ulls tancats i els passaran per la pell una llum calenta; a la vegada, Frederick esperarà la resposta del grup); i ara, que oloreu la fragància de les roses? i la de la canella? I el romero? (es repeteix la mateixa acció per a cada pregunta emprant pètals de rosa, canella i romero); que sentiu el soroll de l’aigua i la seva sensació? (farem sonar aigua i després els hi esquitxarem amb un poquet d’aigua de mar a la cara)”.
Finalment, per introduir el concepte de lectura, el poema final que diu Frederick, estarà en suport visual. La persona que interpreti en Frederick el llegirà i, d‟aquesta manera, es convida als infants a participar al final del conte i la possibilitat de seguir la lectura. Som conscient que els nens de P3 no sabem llegir, però és a partir d‟aquestes experiències quan els infants aprenen el concepte de lectura i coneixen la seva finalitat, a la vegada que relacionen els sons de la mestra amb allò escrit.

Com es pot veure, tot el que es fa per contar el conte –suport visual, sensacions, suport gràfic, colors i olors, explicació verbal- són recursos que serveixen per a l‟atenció a la diversitat a la vegada que faciliten la comprensió per a la resta de la classe.

A l‟hora de plantejar-nos la manera com contar el conte ja hem partir de la idea que tot allò que afavoreix la comprensió pels alumnes amb necessitats educatives, sempre resulten beneficiosos per tots els infants de la classe.

PROPOSTES D’APLICACIÓ DEL CONTE EN ALTRES CONTEXTOS

En ser un conte, que segons el nostre criteri, té una temàtica molt oberta, considerem que a més a més de tractar els temes mencionats, també es pot aplicar a moltes altres situacions. D‟aquestes hem destacat:

 Tractar conflictes relacionat amb la manera de ser de cada individu. A l‟escola moltes vegades hi ha baralles com a conseqüència de no compartir material, opinions... que amb el conte es podria fer reflexionar.

 Distensió i entreteniment. Aquesta seria una característica comuna a tots els contes. Quan els infants arriben del pati, quan estan molt nerviosos i no presten atenció, el conté és molt útil per calmar l‟ambient ja que els infants han de tenir la capacitat d‟escolta que hem mencionat en el punt 3. Tot i així un conte sempre s‟ha de contar perquè té una finalitat concreta. Per tant no emprarem el conte perquè sí.

 Lectura i escriptura. A partir del poema que es troba al final del conte, podem fer un joc lingüístic on els infants hagin de substituir les paraules que conté per altres que ritmin. D‟aquesta manera coneixem les característiques d‟un poema i enriquim el nostre vocabulari.

 Música. Un dia diferent al que es va contar el conte, la mestra per treballar una cançó, pot fer referència al conte dient: què recordeu el conte den Frederick? Avui escoltarem una cançó que va compondre ell, si és una cançó anònima.

 Sensacions. Nosaltres mateixes hem emprat aquest recurs adaptant-lo a les nostres finalitats. La mestra, si vol treballar unes sensacions concretes, pot emprar aquest conte per introduir els elements que vulgui, substituint el que hi ha per altres que a ella li interessi o que els infants vulguin.
Tanmateix enlloc de ser la mestra qui canviï les sensacions, poden ser els mateixos fillets, que segons els seus interessos i gustos, escollin els materials.

 Projecte sobre els ratolins. A partir del conte podem aprofundir en la vida dels ratolins. Amb el conte es pot veure que viuen en una cova, que recullen aliments per l‟hivern, que mengen nous i blat i que viuen en grup...











Sense cap dubte, ha estat un treball genial Ana i Érika!! a seguir endavant!

Le Premier Cri






L’amor, l’afectivitat, la seguretat, el positivisme, l’alegria,...que paraules tan polides, però que difícil són a vegades de demostrar, d’expressar-les i d’entendre de veritat quin és el seu significat, i sobretot lligar-les amb aquelles sensacions i sentiments que ens produeixen un malestar personal, com la tristesa, la inseguretat...

Després del visionat del vídeo Le premier Cri, de Gilles de Maistre i de les lectures sobre quins sentiments, actituds i emocions senten els futurs pares i mares,treballades a classe durant aquests dies, he reflexionat molt sobre tot allò que ens envolta, les diferents situacions, el sentiments que dia a dia ens envolten i ens fan actuar d ‘una manera o d’un altre, la combinació d’aquests, i sobretot he reflexionat sobre aquelles sensacions que jo encara no he pogut sentir, com és el ser mare. He reflexionat molt, perquè en moltes ocasions les persones que no hem viscut alguna situació ens pot costar tenir una actitud d’empatia cap als altres, i durant aquests dies he pogut descobrir i sentir moltes coses que m’han fet sentir bé i pensar,voler conèixer més sobre aquest tema, escoltar a les meves companyes com havien viscut aquest moment, ha estat genial, per què esperar a que arribi el moment? Perquè no conèixer antes tot aquest procés propi de l’espècie humana i sobretot de la dona?


Quan ens arriba la gran notícia de ser mare o pare, comencen les inseguretats, una quantitat de sentiments increïbles,pors...un conjunt d’alegria, però a la vegada moltes sensacions noves que no sabem molt bé que signifiquen, però jo hem demano: perquè?volem ser pares i mares i ho aconseguirem, hem d’estar segurs amb nosaltres mateixos, aconseguir que aquestes sensacions negatives, siguin esporàdiques, en un procés com el de ser pares i mares es difícil aconseguir tenir des de el primer moment una seguretat ferma, però hem de aconseguir que aquesta seguretat formi la major part de les nostres decisions. Ja que amb una actitud de inseguretat les nostres pors i els nostres dubte es poden veure encara més desorientats. Hem de ser persones segures i pensar que tot allò que fem a partir d’aquest moment serà bo, en ocasions, en podrem equivocar, però hem d’aprendre del nostres propis errors, però no perdre mai la seguretat de les nostres actituds.


Durant els primer mesos, i tambè, abans de saber amb certesa que serem mares i pares llegim llibres, molts de llibres, en els quals cada autor dona i exposa les seves idees de forma diferent,i que ens crea això? Inseguretat, i torno a demanar perquè? Hi ha alguna investigació on s’expliqui quines idees i quins autors són els millors?no, al contrari, aquest autors intenten donar la seva base científica sobre un procés determinat, però no que la seva explicació sigui la correcta, encara que ells ho creguin. Aquí és on hem de demostrar una actitud critica, hem d’intentar formar la nostra pròpia base, interioiritzar aquells coneixements que personalment creiem que nosaltres podrem utilitzar en el nostre camí de ser pares/mares, fer la nostra pròpia teoria. Són molts els autors que es dediquen a explicar en llibres i articles etapes de la vida, processos, com hem de crear l’ambient i quin serà l’entorn més adequat per els fillets/es que en un futur compartiran la seva vida amb nosaltres,com educar... entre aquest autors hem de destacar a Piatge,Jean, que no només s’encarrega d’estudiar les diferents etapes dels fillets/es segon el seu desenvolupament, sinó també a estudiar les diferents actituds que van demostrant dia a dia, sentiments, emocions, afecte...En Vigoskty, també és un dels autors més important durant els primers mesos de vida dels infants ja que, els seus estudis es fonamenten en tot aquell aprenentatge que el fillet/a adquireix les seves interaccions primàries. Aquests són els més importants, però també participen Wallon, Enric;Freud,Simon entre altres.

Ara bé, que passa amb els “teòrics” del nostre entorn? Pares, mares, amic, coneguts..., quanta informació ens volen transmetre? Moltíssim, fins i tot massa, sempre amb bona intenció, però aquí comencen les contradiccions, ja que cada mare, cada embaràs, cada pare, viu aquesta situació d’una manera molt diferent i no només per com es viu, sinó que cada embaràs pot ser totalment diferent al que hagi viscut fins i tot la teva germana bessona. Es viuen sensacions i emocions molt diferents, que poden crear dubtes als futurs pares i mares, per això com he dit antes, totes aquestes aportacions són molt positives per anar construint el que serà la nostra opinió, però sense oblidar que tot allò que els altres ens conten només són experiències individuals que desprès nosaltres hem d’interpretar i tenir en compte però no idealitzar una en concret, hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i amb la nostra situació personal.

Aquesta actitud ha de sorgir, des de el primer moment en què a la parella li sorgeixen qüestions o dubtes sobre com actuar,aquests dubtes, en un principi són dubtes que quasi en totes les parelles sorgeixen, com hem d’educar al fillet/a, com hem de formar l’entorn, cobrirem les seves necessitats bàsiques, com serà el meu fill/a?alhora del part ha de estar la nostra parella al costat nostra, ha de esperar afora? Vull un part natural o amb cesària...

Durant les lectures he pogut veure que tots els pares i mares tendeixen a tenir el mateixos dubtes, però considero que en moltes ocasions aquests dubtes són creats per el propi entorn. Dubtes com per exemple la inseguretat d’actuar de manera correcta, com és el cas de les lectures de Judit Falk, les quals estan formades per unes cartes escrites per pares i mares que exposen les seves inseguretats i dubtes amb l’ intenció que la pediatra els hi doni consells, però sempre quedant en això,

consells, que posteriorment els pares hauran d’analitzar. Són unes cartes meravelloses, quan les estàs llegim, penses ser mare/pare és tan difícil?perquè no ens ensenyaran abans? Però també penso, que degut a haver de enfrontar-nos a aquest procés amb uns mínims coneixements també ens ajuda a madurar molt com a persones, a ser conscients dels nostres fets i això és molt important per a les persones.

Seguint aquesta línea també trobem l’article de Comprenent l’ infant,article que ens explica tot aquells processos que l’infant fa durant els primer dies de vida i que als pares/mares no acaben d’entendre i que donen peu a les primeres situacions d’estrès per el pares/mares, els fillet/a a nascut blau, és normal? No ho és? Ho és, és una resposta del propi cos del fillet/a ja que de repent al néixer ha deixat de dependre de l’oxigen de la mare a agafar l’oxigen del nostre entorn. Posteriorment, els dubtes són sobre el procés de succió, preocupacions de si el fillet/a està menjant bé, en cas que no ho faci si donar biberó es bo o no, tots aquest dubtes sorgeixen entre el pares i mares, però no vol dir que si fem una cosa l’altra no és correcta al contrari, cada mare ha de saber que és millor per ella i sobretot per el fillet/a,moltes mares no poden donar pit, i no per donar biberó el fillet/a estarà menys alimentat, de cap manera, si dorm bé o no, si hi ha massa renou al seu entorn...Dubtes que hem d’anar solucionant amb calma, un infant ha de tenir a l’ inici un entorn afectiu i tranquil, però també hem de saber que s’ha d’acostumar el més ràpid possible a tot allò que l’envoltarà a partir d’ara, renous, conèixer noves persones, obejectes...


Un altre fet, que dificulta els aspectes destacats anteriorment, és la imatge que es facin els pares/mares sobre el seu fill abans de néixer, com em pogut veure a la lectura Els fantasmes de les interaccions els pares es fan una idea de com serà la seva filla o el seu fill, un pensament no massa adequat des de el meu punt de vista.

Uns pares, no han d’imaginar-se el fillet/a més com un model idealitzat, al contrari, han d’esperar amb ganes i també amb il·lusió com serà el seu fill, que més dona si es moreno, roig, amb ulls marrons o blaus,petit, gros que més dona, sigui com sigui, el que és important, és que serà el nostre fillet/a i l’hem d’estimar com a tal. Però que succeeix quan el pare i sobretot la mare es fa un model fantasma del que serà el seu fill/a i al néixer és tot el contrari,aquí apareix un factor important que dificulta molt els primer contactes entre mare-fill, hi ha el que es coneix com,depressió post part que pot aparèixer degut a moltes qüestions, i una d’elles és aquesta. Hem de voler al nostre fillet/a tal com és, i això és un prejudici que la societat ens ha fet interioritzar, les persones no han de ser models estereotipats, al contrari han de ser simplement, persones amb les seves característiques.


A vegades penso en aquestes mares i aquests pares, i sento com que aquell fillet/a no ha estat rebut amb la il·lusió que es mereix. I això és molt trist, hem de rebre allò que nosaltres mateixos hem format, no allò que ens agradaria haver format.
A vegades aquesta actitud pot ser fruit d’un fillet/a que neix amb una malaltia, o alguna alteració.Com ens explica na Mercé al seu article L’arribada d’un fill, el naixement d’una mare és molt dur viure un naixement d’un fillet/a que patirà alguna discapacitat o malaltia,situació que a vegades pots dur millor o pitjor, però que et fa sentir una inseguretat, sobre tot de cara a les necessitats que aquest fillet/a necessitarà, si serem capaços de fer front a tots allò que implica el seu desenvolupament. El seu testimoni em sembla tant gratificant i madur, que quan llegeixo la força i la seguretat que té,admiro la seva facilitat d’afrontar tot això, encara que a moments s’hagi sentit frustrada, no totes les mares i pares estarien orgullosos del seu fillet/a malalt, com estan ella i la seva parella. Sense cap dubte na Gemma i na Vitòria tenen una mare i un pare genials.


Per a un infant els primers dies són molt importants, el part per a ell ha estat un procés d’estrès de patiment, ha passat d’una situació de benestar total a una situació i un entorn que desconeix totalment. Es doncs, quan la mare i el pare han de estar amb ell, comunicar-se, tocar-lo, com diu l’article Un bebé no pot existir sol sinó que és essencialment part d’una relació , el diàleg de magarrufes i somriures és un llenguatge no verbal importantissim per anar creant el que serà el primer vincle afectiu amb les persones que l’envolten sobretot amb la mare i el pare.Per aquest motiu, és important que la mare i el pare estiguin animats amb l’infant que ha arribat a les nostres vides, ja que sinó aquest llenguatge no verbal és molt difícil d’expressar, és un llenguatge que surt de dins, que s’ha de sentir, i encara que pensem que no es nota, quan un pare o una mare mostra forçadament vincles afectius al seu fill/a aquest ho nota, ha de ser un procés d’interacció fluït, un intercanvi de mirades, carícies...mútues.

Es considera que aquest contacte primari és molt important per a l’infant, ja que aquest primer vincle afectiu constitueix el que serà un procés llarg de control de l’infant.

Per últim, i no per això menys important, els pares,quins papers i rols representen els pares? Com hem vist al reportatge Le premier Cri el pare està present en pràcticament tots els parts, però perquè? Algun amic li ha dit que havien d’estar allà? Al contrari, ha estat una decisió de parella, una decisió personal que pot estar orientada per familiars o amics, però sobretot prendre la decisió en l’àmbit de la parella.

Les imatges m’han semblat tant fantàstiques,mares i pares de tot el mon vivint un mateix fet, ser pares i mares. Durant tot el reportatge la figura masculina ha estat present, en major o menor quantitat. Es curiós, ja que són mares i pares de cultures molt diferents i això ens pot fer pensar que un embaràs no és el mateix d’un lloc a un altra, però ho és, simplement canvien els tipus de rituals, ja que cada cultura té els seus, però els sentiments, les emociones i les ganes de ser pares i mares són comuns a totes les cultures.

Ser pares moltes vegades no és gens fàcil, no viuen els mateixos processos interns que la mare, la mare moltes vegades no deixa que ell pugui sentir encara que sigui d’una manera exterioritzada el que ella sent. Ells es senten com si no formessin part d’aquest procés inclòs desprès de néixer el fillet/a, moltes mares no volen deixar a càrreg de la seva parella al seu fill/a per por de que no ho faci bé.
D’aquest tema parla l’article Pares, l’altra mirada tendre un article enfocat només als pares, a les seves sensacions, sentiments, actituds. Ha estat meravellós sobre tot perquè hem pogut veure testimonis de pares de com es van sentir durant el part i durant el procés d’embaràs i post part.

Abans de ser pares els testimonis ens conten que tenien una barreja de sentiments, entre alegries i preocupacions i por sobre tot a com s’havien de comportar, ja que la mare era l’objecte actiu de tot aquest procés. En quant al moment del naixement, tots coincideixen, tots valorem aquest moment com el més important, preciós i interessant, a demés quan visualitzats com ho conten a tots automàticament els hi surt un somriure que no poden amagar. Després del naixement, un punt en comú entre els pares testimonis és que et senten durant uns mesos en un segon lloc, és senten innecessaris alhora d’ajudar, com si ells no poguessin actuar en res.
En quant a aquest fet tant comí, considero que la societat hauria de reflexionar, hem de seguir patrons tradicionals? Al contrari, la societat està canviant i les actituds i rols haurien de canviar, ser mare ja no és només un fet que impliqui única i exclusivament a la mare, sinó que el pare, també ha de sentir-se implicat en tot el procés, entenc que pugui ser més complicat ja que no viu molts de canvis que la mare si que pateix, però per aquest motiu les dones hem de ser les que hem de facilitat aquest procés al màxim, és la nostra parella i hem de compartir amb ella aquesta il·lusió de ser pares i mares.

Ser mare i pare, no és gens fàcil, ningú ens ensenya a tenir aquest rol o paper en la nostra societat, sinó que nosaltres mateixos hem d’aprendre amb les vivències i amb allò que veiem dels nostres models, per mitjà de la imitació o del criteris personal de cada persona. Degut a això, els pares/mares en moltes ocasions es sentim molt desorientats, insegurs, però hem d’aconseguir lligar aquestes sensacions negatives amb aquelles sensacions positives, es clar, això no és gens fàcil, però si possible! Primer hem d’estar segurs amb nosaltres mateixos, ningú ens ha ensenyat, però quantes coses aprenem en la nostra vida diària que ningú ens ha ensenyat?, moltes, per aquest motiu hem de afrontar situacions de inseguretat i de por amb actituds positives, som persones i som capaços de tot, sempre que tinguem força de voluntat i interès. A demés en el procés de ser pares i mares, hem d’aprofitar a la nostra parella, sempre i quant la tinguem, perquè l’ajuda de la nostra parella pot ser molt important i la unió és primordial durant processos tant importants com aquests.

Per altra banda, estic convençuda què els rols estan canviant i que poc a poc està desapareixen la figura tradicional del pare fent feina i la mare a casa amb els fillets/es, ja en moltes famílies els papers estan canviant i això és molt positiu i no només dins l’àmbit professional sinó també dins l’àmbit familiar on els pare s’implica en totes les tasques que tenir un fill/a implica.

Finalment, com a reflexió personal, després d’haver llegit els diferents articles i visionat el vídeo Le premier cri, dir que les dones tenim una gran tasca dins d’aquets procés tant important. La societat ha marcat uns rols durant molts d’anys, però nosaltres com a dones i com a mares podem canviar aquest rol dins del nostre àmbit familiar, compartir experiències, sense limitar l’acció a la nostra parella, aconseguir l’ implicació total del futur pare. Això només ho podem aconseguir nosaltres, a fora hi haurà uns rols marcats, però a dins som nosaltres, la parella, qui als hi marca. Només necessitem, seguretat, confiança i il·lusió...

jueves, 12 de mayo de 2011

El Periode d'adaptació

A l'assignatura d'educació socioemocional, hem treballat diversos tema que es poden tractar a l'educació infantil a partir de l'utilització d'un recurs específics.

El meu grup i jo, hem elegir el periode d'adaptació i el conte d'en Frederick, unr atolí que arriba nou a un grup i no comparteix les mateixes característiques que el grup i li costa adaptar-se.

Per fer aquesta pràctica, primer hem realitzat un power point explicant la part teòrica que correspon al peridode d'adaptació per així ajudar a les companyes a entendre aquest procè´s que encara no haviem treballat a cap assignatura.

Una vegada explicada la part teòrica hem realizat la escenificació del conte de Frederick a partir d'una titelles fetes per nosaltres mateixes que han quedat molt mones!!


Aqui us posaré el link per accedir al power point.(No he trobat la manera per a que pugui sortir directament a l'entrada, encara no soc experta en blogs jajajaj)
Ssi aconsegueixo alguna foto del dia de la representació la penjaré.

http//www.slideshare.net/colorines1/power-perode-dadaptaci-treball-final-educaci-socioemocional-ana-estefania-i-erika-7941468

lunes, 9 de mayo de 2011

Buf!!

Bonu... després de quasi dos mesos, por fin tenc uns minuts per actualitzar minimament el blog....

Esteim ja a la recta final, nirvis, entregues de treballs, estudiar... mil coses a fer i molt poc temps per a poder dedicar-se amb tranquilitat, però ho aclarirem!

Demano urgentment una reorganització del nostre pla d'estudis... aixó es de locus...

Em proposo anar actualitzant el blog durants aquest dies i anar contat les cosetes que he anat fent aquest mes i mig enrrere, hi ha molt a contar:P

Viatge a Estats units, inici de pràctiques per poder finalitzar el curs de monitor de temps lliure i unes quantes reflexions sobre temes treballats a classe i articles que he anat llegint.



Tornaré a donar senyal de vida prest!!!












"Soy capaz, me siento capaz"



ànims a tothom!!!

viernes, 11 de marzo de 2011

Desprès d'una setmana intensa...un poc de desconexió

Bonu he aprofitat una petita estona que tinc lliure per actualitzar un poc el Blog que fa dies que no he pogut posar res.

Aquesta setmana ha estat bastant estresant, treballs, treballs i més treballs ainsss, però bonu amb ganes i motivació tot s'aconsegueix, tot sigui per desprès gaudir d'unes bones vacacions:)

En quant a la meva setma, sense cap dubte el moment que m'ha marcat més ha estat la classe de desenvolupament socioemocional que van fer ahir.La meva companya Ana va proposar una dinàmica fantàstica sobre l'exposició d'emocions i sentiments que sentiem en aquell moment, tot va ser molt intès i sincer em vaig sentir com una més del grup a pesar de ser nova en el seu grup de classe.
La sinceritat que vam mostrar totes, ens va ajudar a exteriorritzar aquelles coses que moltes vegades callam i que ningú coneix, i sobretot per mostrar a les demès que moltes vegades les persones etiquetem sense conèixer el fons d'aquella persona, una conducta, una actitud, un sentiment...sempre té alguna cosa al darrere que poques persones coneixen.

Em va encantar, i a demès em va ajudar a treure algu de jo que en aquests moments és molt important.

Com ja vaig dir ahir gràcies:)
En quant a tú, Ana, em va semblar perfecte que donessis aquest pas, i sobretot atrevir-te a explicar tot allò, enhorabona!hem de ser valentes!!


Fins aquí:)
Ara m'en vaig a preparar motxila i forces, per anarm'en d'acampada amb els meus companys del curs de Monitor de temps lliure, farem fins demà a la casa de colonies Es torretò.Tinc moltes ganes! a demès m'ajudarà a desconectar, encara que nomès sigui un dia i mig.

martes, 22 de febrero de 2011

Els fillets/es aprenen més d'allò que veuen que d'allò que volem que aprengin...

Avui he pensat pensar aquest video, ja m'ho han possat en diferents ocasions i em sembla un video super important el qual fa pensar i reflexionar sobre aquelles actituds que tenim davant dels fillets/es.



En ocasions creim que els estem educant bé, però educar bé no nomès és explicar-lis com han de fer les coses correctament, sinó també demostrar com es fan.Com a futures mestres hem d'evitar allò que es diu "curriculum oculto" hem de ser transparents i demostrar les nostres paraules amb fets.Un fillet/a ha de veure que allò que li explicas com algu positiu tu també ho compleixes, sinó la nostra labor es destrueix de sobte.



Sempre hem de recordar que els fets i les parules han d'anar relacionats, sobretot en l'educació dels més petits, ja que será la seva primera base de coneixement.




Espero que us agradi.









viernes, 11 de febrero de 2011

Hola!!!

Bonu avui estrenaré el meu blog! l'any passat ja vaig fer un a una assignatura de l'altra universitat, quan entreu a n'aquest ho podreu veure.La temàtica era un blog sobre com podrien treballar els fillets/es els aspectes de les noves tecnologies des de casa.


M'agradat molt la idea de tenir un blog, el qual hagin de actualitzar amb coses que anam fent o que ens semblin interessant.El meu encara estará un poc buit ja que no ens han explicat res encara als de primer curs, i ho he hagut de començar per poder treballar amb l'assignatura d'educació socioemocional.


Espero poder adaptarme ràpid a aquesta manera de treballar i poder dur el blog lo més actualitzat possible.M'espera un cuatrimestre bastant dens però ho aconseguiré jejeje.